¿Qué es la Marea roja?


" La marea roja comienza cuando las personas desempleadas nos damos cuenta que nuestra situación no es temporal y tampoco lo es nuestra marginación.
Cuando percibimos que si nos movemos algo puede cambiar. Cuando nos damos cuenta que somos muchas y no tenemos nada que perder.
Cuando asumimos que tenemos mucho tiempo para actuar y ha llegado la hora de salir a escena. Que tiemble el sistema, pues la Marea roja ha iniciado su marcha."

martes, 19 de diciembre de 2017

Hoja informativa nº 22. Cuidados y Renta Básica... De las Iguales, por favor

A lo mejor una clave es intentar no hablar sobre lxs otrxs, sino sobre procesos de los que formamos parte; hablar de lo que sucede sabiendo que somo parte, que nos sucede. Sin obviar que lo que nos sucede nos sucede de formas muy distintas.” Amaia Pérez Orozco


CUIDADOS Y RENTA BÁSICA


Cuidados

Son algo más que el trabajo domestico o reproductivo.
Dan importancia a la dimensión emocional y al compromiso y preocupación por el bienestar propio y ajeno.
Sin los cuidados el resto de la economía no puede existir, pues son la base sobre la que se sostiene la economía, entendida ésta como las labores que permiten vivir a la gente, por lo que podemos decir que los cuidados sostienen la vida.


¿Como los podemos definir?

Son las tareas que regeneran cotidianamente el bienestar físico y emocional de las personas y son la base, como hemos dicho antes, de la economía mercantil. Sin los cuidados la economía mercantil no podría realizarse.
En conclusión, la economía no son solo los flujos monetarios sino el ámbito de sostenimiento de la vida y los cuidados son las tareas primordiales que la sostienen, por lo tanto, son un trabajo, un trabajo no mercantilizado que nos afecta a todas y que se hace cargo de los cuerpos vulnerables atravesados por afectos y desafectos.
Todas las personas necesitamos cuidados para poder sobrellevar la vida, sin ellos enfermamos física y emocionalmente, de ahí su enorme importancia. Y todas podemos cuidar y cuidamos a las personas con las que nos relacionamos y al medio en el que habitamos.


Cuidados y economía capitalista

En el sistema capitalista la economía busca la acumulación de capital, no se interesa por la vida, porque ésta no es rentable.
Es un régimen que no busca satisfacer necesidades, las necesidades de la gente. Funciona para obtener beneficios, beneficios monetarios, no beneficios sociales.
Por eso, el sistema capitalista convierte a la vida en un medio para la acumulación de capital, para la obtención de beneficios, aunque sea a costa de favorecer la muerte y la enfermedad.
En la economía capitalista los únicos sujetos activos son aquellos que actuan en el ámbito mercantilizado, los que generan beneficios económicos, los que forman la llamada población activa.
Esto conlleva que los cuidados no sean valorados, solo son considerados, en cierta medida, cuando se mercantilizan, cuando generan beneficios monetarios.

Renta básica y Vida

Si todas cuidamos y podemos cuidar. Si al cuidar generamos riqueza, tenemos derecho a recibir una parte de la riqueza creada.
Por ello todas,absolutamente todas, tenemos derecho a un ingreso económico, tengamos empleo o no, mientras vivamos en una sociedad mercantilizada como en la que vivimos.
Pero debemos ir más allá, buscar una sociedad más justa no sometida a la mercantilización, al tu vales por lo que tienes y no por lo que eres, una sociedad de personas.
Y es ahí donde la Renta Básica puede cumplir una función muy importante, no solo acabar con la pobreza, ayudar en el proceso hacia una sociedad no mercantilizada.


sábado, 16 de diciembre de 2017

La ayuda alimentaria y 21 Kg de maquillaje

http://coordinacionbaladre.org/noticia/la-ayuda-alimentaria-y-21-millones-de-kg-de-maquillaje-isa-alvarezPorten a aquestes pàgines aquest article de la companya de Baladre, Isa Alvarez, perquè relata de forma bastant clara el que hi ha darrere de l´Ajuda Alimentaria. La redacció



L' AJUDA ALIMENTARIA I 21 MILIONS DE Kg DE MAQUILLATGE
Isa Alvarez
L'Estat Espanyol no apareix en els mapes de la fam. El nord civilitzat reflecteix conjuntament “Amèrica del Nord i Europa” en les estadístiques mundials de l'informe SOFI, amb les quals anualment la FAO recompta les milions de persones que no s'alimenten adequadament. Les seues xifres, en relació a les d'Àfrica o Àsia són infinitament menors, per la qual cosa no són països a destacar en la lluita contra la fam i la malnutrició. Això és perquè, tal com justifica la pròpia FAO, són països que compten ja amb sistemes socials que poden garantir un accés als aliments. Es considera que en aquests països existeix l'anomenada “seguretat alimentària” pel que no és necessari cridar l'atenció sobre ells.



Mentre això és així, l'Estat es felicita per haver recollit 21 milions de kg de productes no peribles en la gran recollida solidària duta a terme pels bancs d'aliments. Van per a Somàlia? Etiòpia? Nigèria? No. Van per als barris perifèrics de moltes de les nostres ciutats, per a famílies que no tenen amb què alimentar-se encara que no formen part de les estadístiques globals i tampoc dels imaginaris locals. 21 milions de kg de productes serveixen per omplir titulars i felicitar al país per la seva solidaritat. Això sí que és mirar el dit en lloc de cap a on apunta. Felicitats per què? Segons les dades de l'INE, un 22,1% de la població viu per sota del llindar de la pobresa i pel que sembla, el tindre un plat de menjar tots els dies depèn de la bona voluntat de la ciutadania, en lloc dels responsables polítics. 

El dret humà a l'alimentació està fora dels nostres llenguatges. La gran solidaritat i l'esperit nadalenc serveixen de cortina que oculta el fet que un país compti amb ajuda alimentària i que aquesta depengui de voluntat i caritat cristiana.
Com tot gran tema, aquest té diverses arestes. La primera, ja esmentada, seria on queda el dret humà a l'alimentació? Està reconegut i signat per l'Estat Espanyol, qui és responsable de garantir la seva consecució. Encara que sabem que els drets humans cada vegada estan menys de moda en aquest estat, no està de més ressaltar aquest fet. Aquesta responsabilitat es cobreix hui dia assumint un 15% de cofinançament en els plans europeus d'ajuda alimentària i gestionant les licitacions dels productes comestibles que arriben a través d'aquest canal. L'objectiu principal hauria de ser alimentar a les persones, però això s'ha reduït a cobrir urgències i omplir estómacs amb productes no peribles oblidant que els productes frescos són fonamentals per a una nutrició adequada, més encara en el cas de persones que difícilment compten amb més d'un menjar decent al dia, en el millor dels casos.



Però en aquest estat els drets de la ciutadania han estat substituïts pels drets de les consumidores, i consumidores són els qui tenen un tiquet de compra. Si no ets consumidora, no tens dret a queixar-te. Això es dóna en totes les esferes de l'ajuda alimentària. El banc d'aliments reparteix el que té i els serveis socials reparteixen targetes i bons de compra per a grans cadenes de supermercats, marcant els productes que sí i els que no es poden adquirir. Les persones que perceben aquestes ajudes estan absolutament excloses de l'esfera de drets, inclòs el dret a l'alimentació i el dret a la queixa. Com diu la dita “tant tens, tant vals” i els drets hui dia s'han convertit en un luxe pels qui valen poc en aquesta societat.
Una altra aresta a considerar és a qui alimenten principalment aquestes campanyes de recollida d'aliments. Aquestes licitacions, tramitades des de l'Estat Espanyol, beneficien a grans empreses que, a través de l'ajuda alimentària, canalitzen els seus excedents. Les campanyes “generoses” de les grans superfícies no estan exemptes de beneficis, ja que les seves donacions compten amb quantiosos descomptes en el seu compte d'impostos anuals. Per tant, sembla que molta gent guanya i són sempre les mateixes les que perden. La gran superfície, a més del que ven gràcies a la consciència i generositat de les ciutadanes que creuen que amb aquesta donació contribueixen a solucionar algun problema, aconsegueix importants descomptes en els seus impostos a més d'un rentat d'imatge solidària difícil d'aconseguir amb una altra campanya publicitària. I mentrestant, els mitjans de comunicació coregen i feliciten el gran esperit solidari que regna per Nadal.
La qüestió és que hui dia aquesta ajuda alimentària és caritat. El dret humà a l'alimentació no es respecta en un estat que es diu “civilitzat” i en el qual hi ha moltes persones que passen gana tots els dies. Per si això fos poc, el menjar al qual tenen més accés no és el més saludable. Mentre les tendes de productes ecològics i els mercats de productores (reduïts a folklore en alguns ajuntaments) es van al centre de les ciutats, els supermercats amb grans descomptes es van a la perifèria. Allí destrueixen el petit comerç, el que encara fia a qui no pot pagar al moment, substituint-ho per ofertes i descomptes en productes que amb prou feines cal cuinar i que, mitjançant les marques, alimenten en les més excloses la sensació de ser ciutadana del món. Aquests productes tenen pocs nutrients, però per a algú que ha de mesurar els minuts d'energia que pot emprar a cuinar, resolen la seua necessitat immediata. 
Hui dia, els principals índexs d'obesitat infantil i diabetis estan en xiquets i xiquetes amb menys recursos, ja que omplen els seus estómacs de sucres i greixos provinents de productes comestibles però no nutritius. Malgrat això, les que pitjor alimentades estan segueixen sent les dones. Sobre elles segueix recaient la responsabilitat de l'alimentació en les llars, fruit d'una desigual divisió de papers en la qual els toquen les cures, inclosa l'alimentació. Per això, per aquesta responsabilitat i l'angoixa de no poder arribar a complir la funció assignada d'alimentar bé a la família, són les últimes que mengen, si ho fan, i les que carreguen amb el principal sentiment de culpa de veure als seus éssers estimats mal alimentats.

En aquesta situació és important assenyalar que, encara que amb menys aparador mediàtic, existeixen altres canals d'accés a aliments per a les persones amb menys recursos. Cada vegada més, segurament per patir diàriament aquesta falta de drets, les persones “excloses” s'estan organitzant per poder produir els seus propis aliments. Bé en horts urbans o bé recorrent a xarxes amb el medi rural, han vist que la solució passa per allò col·lectiu i per tornar a mirar a la terra. 
Les polítiques públiques no les tenen en compte i, per què no dir-ho, molts moviments socials que treballen entorn de l'alimentació les miren poc. Han decidit que, al no ser la prioritat de ningú, han de prioritzar-se elles mateixes. Han entès que la caritat no és la forma i han incorporat la sobirania alimentària entre els seus objectius. Alimentar-se i nodrir-se amb productes frescos, sans i diversos no ha de ser un luxe, sinó prioritari i accessible per a tota la societat, en definitiva, un dret. Les fórmules per a la seva consecució han de prioritzar els drets i necessitats de les persones, no l'ànim de lucre ni la necessitat de canalització d'excedents de les grans empreses. 



Trobar fórmules col·lectives entre el medi rural i urbà per aconseguir la consecució del dret a l'alimentació de les persones amb menys recursos, és un pas imprescindible i hui encara absent pels qui construïm des de l'agroecologia i cap a la sobirania alimentària. Falten fórmules que aconsegueixen arribar a fer partícips a les persones amb menys recursos de moltes de les iniciatives que s'han engegat en els últims anys al món agroecològic. 
Excepte excepcions, poques persones de barris perifèrics participen en grups de consum, cooperatives agroecològiques o xarxes per la sobirania alimentària. Els productes ecològics, en molts casos, es converteixen en reclam en tendes delicatessen, inaccessibles per al comú dels mortals i mai formen part de l'ajuda alimentària. Per tot això, és necessari revisar des de dalt, mirant les polítiques públiques, fins baix, en els moviments socials, com i qui s'alimenta en aquesta societat i, sobretot, qui no pot arribar a fer-ho.





viernes, 15 de diciembre de 2017

No a la Renda valenciana d´Inclusió. Si a la Renda Bàsica

El passat 29 de novembre el ple de les Corts va aprovar la llei de la Renda valenciana d´Inclusió. Una llei, que després de les expectatives creades, no ve a solucionar la situació de risc de pobresa i exclusió social que afecta al País Valencià. Una llei que no genera drets reals, que torna a caure en la visió de la pobresa com una qüestió de manca d´adaptació de les persones als temps que corren i no com un  problema d´augment de les desigualtats socials per l´acaparament d'unes poques de la riquesa creades per totes. Una llei que en el millor dels casos, quan aquest funcionant en la seva plenitud, allà per l'any 2020, alleujarà la situació de 95.000 persones, quan segons dades oficials són 400.000 les persones en situació de pobresa severa i 1.375.000 les que es troben en risc d'exclusió social. Davant aquesta situació des de l'Assemblea per la renda bàsica al País valencià convoquem a unes concentracions de protesta i d'exigència de la Renda Bàsica Ja. 

A València el dimarts 19 a les 19 hores manifestació que parteix de la plaça de l´ajuntament. 





I a Alacant, el mateix dia a les 18,30 hores, concentració davant de la delegació de la Presidencia del Consell, a la Casa de les Bruixes, avinguda doctor Gadea 10.



L´Assemblea ha elaborat un full informatiu que reproduïn a continuació.Una abraçada, la redacció.



CONTRA LA POBREZA, LA PRECARIEDAD Y LA EXCLUSIÓN SOCIAL

Cada vez más capas de la población pasan a engrosar estadísticas nefastas que esconden una amarga realidad. Cada vez hay más personas empobrecidas, mientras los ricos acumulan más y más beneficios y fortunas.

Los analistas, las estadísticas y los medios de comunicación, solo de vez en cuando se acuerdan de la expansión de la pobreza. Y qué nos está diciendo esta situación? Que nos encontramos en una tesitura de alarma social caracterizada, entre otros, por los siguientes indicadores:

  • Una elevada tasa de desempleo con especial incidencia en las mujeres, en las personas menores de 25 años, en l@s parad@s de larga duración y en aquellas mayores de 45 años.
  • Una reducción paulatina de los salarios medios, un descenso acusado de las tasas de cobertura de las prestaciones por desempleo y una congelación de las pensiones por jubilación.
  • Un incremento de la pobreza severa, que afecta en este momento a unas 400.000 personas en el País Valencià. Un 27% de la población en riesgo de pobreza y exclusión social, que llega al 32,6% en las personas menores de edad.


El problema se resume en que alrededor de 1.370.000 de personas, en el País Valencià, se encuentra en situación de pobreza o riesgo de pobreza y exclusión social. Pero la pobreza no disminuye debido a que la mayoría de los empleos son empleos basura, mal pagados o...

RENTAS DE INCLUSIÓN = MÁS CARIDAD
RENTA BÁSICA = JUSTICIA SOCIAL

Como se indica en el preámbulo del Anteproyecto de ley de la Renta Valenciana de Inclusión, aprobada en les Corts Valencianes el pasado 29 de noviembre: "las situaciones de necesidad de las personas EXIGEN de los PODERES PÚBLICOS una INMEDIATA y ADECUADA RESPUESTA".

Sin embargo, la ley no da soluciones a las 400.000 personas afectadas por la pobreza severa, así como a otras cientos de miles que somos sencillamente pobres.

Esta ley no es pues adecuada, ni va a tener efectos inmediatos que permitan afrontar el problema de la pobreza crónica, resultado de un capitalismo cada vez más salvaje.

La cuantía que se ofrece es insuficiente y está llena de condicionantes. Es un instrumento asistencial. Cierto es que pretende aliviar el panorama desolador heredado de los gobiernos del P.P., pero la ley queda muy lejos de una solución real que garantice el derecho a vivir con dignidad, tengamos empleo o no.

POR ESO EXIGIMOS:

  • LA RENTA BÁSICA, como derecho individual, incondicionado, suficiente, indefinido y sin caridad asistencial.
  • Trabajar menos para trabajar todas (semana de 35 horas), sin perder poder adquisitivo.
  • Luchar contra la riqueza extrema y todas sus prácticas usureras.
  • Auditar la Deuda Pública, rechazar la Ilegítima y acabar con los paraísos fiscales.

ASSEMBLEA PER UNA RENDA BÀSICA AL PAÍS VALENCIÀ


Integran la Asamblea los siguientes colectivos:


Asamblea de Parad@s y Precarias de CGT-Valencia

- Aso. Vecinal contra el Desempleo de Lliria

-
Aso. desemplead@s de Pobla Vallbona

- Ateneu Llibertari de Lliria

- Baladre de Xativa

- CGT Alacant

- Colectivo de Betera

- Koordinadora de Kolectivos del Parke Alkosa

- Lunes al Sol de Quart de Poblet

- Marea Blanca de les comarques del sud del País Valencià

- Marea roja Alacant-15M-Baladre

- Plataforma por una Renta Básica

- Sillas contra el Hambre

- Stop-Desahucios Alacant

- Toma la Plaza Alacant-15M