¿Qué es la Marea roja?


" La marea roja comienza cuando las personas desempleadas nos damos cuenta que nuestra situación no es temporal y tampoco lo es nuestra marginación.
Cuando percibimos que si nos movemos algo puede cambiar. Cuando nos damos cuenta que somos muchas y no tenemos nada que perder.
Cuando asumimos que tenemos mucho tiempo para actuar y ha llegado la hora de salir a escena. Que tiemble el sistema, pues la Marea roja a iniciado su marcha."

sábado, 16 de diciembre de 2017

La ayuda alimentaria y 21 Kg de maquillaje

http://coordinacionbaladre.org/noticia/la-ayuda-alimentaria-y-21-millones-de-kg-de-maquillaje-isa-alvarezPorten a aquestes pàgines aquest article de la companya de Baladre, Isa Alvarez, perquè relata de forma bastant clara el que hi ha darrere de l´Ajuda Alimentaria. La redacció



L' AJUDA ALIMENTARIA I 21 MILIONS DE Kg DE MAQUILLATGE
Isa Alvarez
L'Estat Espanyol no apareix en els mapes de la fam. El nord civilitzat reflecteix conjuntament “Amèrica del Nord i Europa” en les estadístiques mundials de l'informe SOFI, amb les quals anualment la FAO recompta les milions de persones que no s'alimenten adequadament. Les seues xifres, en relació a les d'Àfrica o Àsia són infinitament menors, per la qual cosa no són països a destacar en la lluita contra la fam i la malnutrició. Això és perquè, tal com justifica la pròpia FAO, són països que compten ja amb sistemes socials que poden garantir un accés als aliments. Es considera que en aquests països existeix l'anomenada “seguretat alimentària” pel que no és necessari cridar l'atenció sobre ells.



Mentre això és així, l'Estat es felicita per haver recollit 21 milions de kg de productes no peribles en la gran recollida solidària duta a terme pels bancs d'aliments. Van per a Somàlia? Etiòpia? Nigèria? No. Van per als barris perifèrics de moltes de les nostres ciutats, per a famílies que no tenen amb què alimentar-se encara que no formen part de les estadístiques globals i tampoc dels imaginaris locals. 21 milions de kg de productes serveixen per omplir titulars i felicitar al país per la seva solidaritat. Això sí que és mirar el dit en lloc de cap a on apunta. Felicitats per què? Segons les dades de l'INE, un 22,1% de la població viu per sota del llindar de la pobresa i pel que sembla, el tindre un plat de menjar tots els dies depèn de la bona voluntat de la ciutadania, en lloc dels responsables polítics. 

El dret humà a l'alimentació està fora dels nostres llenguatges. La gran solidaritat i l'esperit nadalenc serveixen de cortina que oculta el fet que un país compti amb ajuda alimentària i que aquesta depengui de voluntat i caritat cristiana.
Com tot gran tema, aquest té diverses arestes. La primera, ja esmentada, seria on queda el dret humà a l'alimentació? Està reconegut i signat per l'Estat Espanyol, qui és responsable de garantir la seva consecució. Encara que sabem que els drets humans cada vegada estan menys de moda en aquest estat, no està de més ressaltar aquest fet. Aquesta responsabilitat es cobreix hui dia assumint un 15% de cofinançament en els plans europeus d'ajuda alimentària i gestionant les licitacions dels productes comestibles que arriben a través d'aquest canal. L'objectiu principal hauria de ser alimentar a les persones, però això s'ha reduït a cobrir urgències i omplir estómacs amb productes no peribles oblidant que els productes frescos són fonamentals per a una nutrició adequada, més encara en el cas de persones que difícilment compten amb més d'un menjar decent al dia, en el millor dels casos.



Però en aquest estat els drets de la ciutadania han estat substituïts pels drets de les consumidores, i consumidores són els qui tenen un tiquet de compra. Si no ets consumidora, no tens dret a queixar-te. Això es dóna en totes les esferes de l'ajuda alimentària. El banc d'aliments reparteix el que té i els serveis socials reparteixen targetes i bons de compra per a grans cadenes de supermercats, marcant els productes que sí i els que no es poden adquirir. Les persones que perceben aquestes ajudes estan absolutament excloses de l'esfera de drets, inclòs el dret a l'alimentació i el dret a la queixa. Com diu la dita “tant tens, tant vals” i els drets hui dia s'han convertit en un luxe pels qui valen poc en aquesta societat.
Una altra aresta a considerar és a qui alimenten principalment aquestes campanyes de recollida d'aliments. Aquestes licitacions, tramitades des de l'Estat Espanyol, beneficien a grans empreses que, a través de l'ajuda alimentària, canalitzen els seus excedents. Les campanyes “generoses” de les grans superfícies no estan exemptes de beneficis, ja que les seves donacions compten amb quantiosos descomptes en el seu compte d'impostos anuals. Per tant, sembla que molta gent guanya i són sempre les mateixes les que perden. La gran superfície, a més del que ven gràcies a la consciència i generositat de les ciutadanes que creuen que amb aquesta donació contribueixen a solucionar algun problema, aconsegueix importants descomptes en els seus impostos a més d'un rentat d'imatge solidària difícil d'aconseguir amb una altra campanya publicitària. I mentrestant, els mitjans de comunicació coregen i feliciten el gran esperit solidari que regna per Nadal.
La qüestió és que hui dia aquesta ajuda alimentària és caritat. El dret humà a l'alimentació no es respecta en un estat que es diu “civilitzat” i en el qual hi ha moltes persones que passen gana tots els dies. Per si això fos poc, el menjar al qual tenen més accés no és el més saludable. Mentre les tendes de productes ecològics i els mercats de productores (reduïts a folklore en alguns ajuntaments) es van al centre de les ciutats, els supermercats amb grans descomptes es van a la perifèria. Allí destrueixen el petit comerç, el que encara fia a qui no pot pagar al moment, substituint-ho per ofertes i descomptes en productes que amb prou feines cal cuinar i que, mitjançant les marques, alimenten en les més excloses la sensació de ser ciutadana del món. Aquests productes tenen pocs nutrients, però per a algú que ha de mesurar els minuts d'energia que pot emprar a cuinar, resolen la seua necessitat immediata. 
Hui dia, els principals índexs d'obesitat infantil i diabetis estan en xiquets i xiquetes amb menys recursos, ja que omplen els seus estómacs de sucres i greixos provinents de productes comestibles però no nutritius. Malgrat això, les que pitjor alimentades estan segueixen sent les dones. Sobre elles segueix recaient la responsabilitat de l'alimentació en les llars, fruit d'una desigual divisió de papers en la qual els toquen les cures, inclosa l'alimentació. Per això, per aquesta responsabilitat i l'angoixa de no poder arribar a complir la funció assignada d'alimentar bé a la família, són les últimes que mengen, si ho fan, i les que carreguen amb el principal sentiment de culpa de veure als seus éssers estimats mal alimentats.

En aquesta situació és important assenyalar que, encara que amb menys aparador mediàtic, existeixen altres canals d'accés a aliments per a les persones amb menys recursos. Cada vegada més, segurament per patir diàriament aquesta falta de drets, les persones “excloses” s'estan organitzant per poder produir els seus propis aliments. Bé en horts urbans o bé recorrent a xarxes amb el medi rural, han vist que la solució passa per allò col·lectiu i per tornar a mirar a la terra. 
Les polítiques públiques no les tenen en compte i, per què no dir-ho, molts moviments socials que treballen entorn de l'alimentació les miren poc. Han decidit que, al no ser la prioritat de ningú, han de prioritzar-se elles mateixes. Han entès que la caritat no és la forma i han incorporat la sobirania alimentària entre els seus objectius. Alimentar-se i nodrir-se amb productes frescos, sans i diversos no ha de ser un luxe, sinó prioritari i accessible per a tota la societat, en definitiva, un dret. Les fórmules per a la seva consecució han de prioritzar els drets i necessitats de les persones, no l'ànim de lucre ni la necessitat de canalització d'excedents de les grans empreses. 



Trobar fórmules col·lectives entre el medi rural i urbà per aconseguir la consecució del dret a l'alimentació de les persones amb menys recursos, és un pas imprescindible i hui encara absent pels qui construïm des de l'agroecologia i cap a la sobirania alimentària. Falten fórmules que aconsegueixen arribar a fer partícips a les persones amb menys recursos de moltes de les iniciatives que s'han engegat en els últims anys al món agroecològic. 
Excepte excepcions, poques persones de barris perifèrics participen en grups de consum, cooperatives agroecològiques o xarxes per la sobirania alimentària. Els productes ecològics, en molts casos, es converteixen en reclam en tendes delicatessen, inaccessibles per al comú dels mortals i mai formen part de l'ajuda alimentària. Per tot això, és necessari revisar des de dalt, mirant les polítiques públiques, fins baix, en els moviments socials, com i qui s'alimenta en aquesta societat i, sobretot, qui no pot arribar a fer-ho.





viernes, 15 de diciembre de 2017

No a la Renda valenciana d´Inclusió. Si a la Renda Bàsica

El passat 29 de novembre el ple de les Corts va aprovar la llei de la Renda valenciana d´Inclusió. Una llei, que després de les expectatives creades, no ve a solucionar la situació de risc de pobresa i exclusió social que afecta al País Valencià. Una llei que no genera drets reals, que torna a caure en la visió de la pobresa com una qüestió de manca d´adaptació de les persones als temps que corren i no com un  problema d´augment de les desigualtats socials per l´acaparament d'unes poques de la riquesa creades per totes. Una llei que en el millor dels casos, quan aquest funcionant en la seva plenitud, allà per l'any 2020, alleujarà la situació de 95.000 persones, quan segons dades oficials són 400.000 les persones en situació de pobresa severa i 1.375.000 les que es troben en risc d'exclusió social. Davant aquesta situació des de l'Assemblea per la renda bàsica al País valencià convoquem a unes concentracions de protesta i d'exigència de la Renda Bàsica Ja. 

A València el dimarts 19 a les 19 hores manifestació que parteix de la plaça de l´ajuntament. 





I a Alacant, el mateix dia a les 18,30 hores, concentració davant de la delegació de la Presidencia del Consell, a la Casa de les Bruixes, avinguda doctor Gadea 10.



L´Assemblea ha elaborat un full informatiu que reproduïn a continuació.Una abraçada, la redacció.



CONTRA LA POBREZA, LA PRECARIEDAD Y LA EXCLUSIÓN SOCIAL

Cada vez más capas de la población pasan a engrosar estadísticas nefastas que esconden una amarga realidad. Cada vez hay más personas empobrecidas, mientras los ricos acumulan más y más beneficios y fortunas.

Los analistas, las estadísticas y los medios de comunicación, solo de vez en cuando se acuerdan de la expansión de la pobreza. Y qué nos está diciendo esta situación? Que nos encontramos en una tesitura de alarma social caracterizada, entre otros, por los siguientes indicadores:

  • Una elevada tasa de desempleo con especial incidencia en las mujeres, en las personas menores de 25 años, en l@s parad@s de larga duración y en aquellas mayores de 45 años.
  • Una reducción paulatina de los salarios medios, un descenso acusado de las tasas de cobertura de las prestaciones por desempleo y una congelación de las pensiones por jubilación.
  • Un incremento de la pobreza severa, que afecta en este momento a unas 400.000 personas en el País Valencià. Un 27% de la población en riesgo de pobreza y exclusión social, que llega al 32,6% en las personas menores de edad.


El problema se resume en que alrededor de 1.370.000 de personas, en el País Valencià, se encuentra en situación de pobreza o riesgo de pobreza y exclusión social. Pero la pobreza no disminuye debido a que la mayoría de los empleos son empleos basura, mal pagados o...

RENTAS DE INCLUSIÓN = MÁS CARIDAD
RENTA BÁSICA = JUSTICIA SOCIAL

Como se indica en el preámbulo del Anteproyecto de ley de la Renta Valenciana de Inclusión, aprobada en les Corts Valencianes el pasado 29 de noviembre: "las situaciones de necesidad de las personas EXIGEN de los PODERES PÚBLICOS una INMEDIATA y ADECUADA RESPUESTA".

Sin embargo, la ley no da soluciones a las 400.000 personas afectadas por la pobreza severa, así como a otras cientos de miles que somos sencillamente pobres.

Esta ley no es pues adecuada, ni va a tener efectos inmediatos que permitan afrontar el problema de la pobreza crónica, resultado de un capitalismo cada vez más salvaje.

La cuantía que se ofrece es insuficiente y está llena de condicionantes. Es un instrumento asistencial. Cierto es que pretende aliviar el panorama desolador heredado de los gobiernos del P.P., pero la ley queda muy lejos de una solución real que garantice el derecho a vivir con dignidad, tengamos empleo o no.

POR ESO EXIGIMOS:

  • LA RENTA BÁSICA, como derecho individual, incondicionado, suficiente, indefinido y sin caridad asistencial.
  • Trabajar menos para trabajar todas (semana de 35 horas), sin perder poder adquisitivo.
  • Luchar contra la riqueza extrema y todas sus prácticas usureras.
  • Auditar la Deuda Pública, rechazar la Ilegítima y acabar con los paraísos fiscales.

ASSEMBLEA PER UNA RENDA BÀSICA AL PAÍS VALENCIÀ


Integran la Asamblea los siguientes colectivos:


Asamblea de Parad@s y Precarias de CGT-Valencia

- Aso. Vecinal contra el Desempleo de Lliria

-
Aso. desemplead@s de Pobla Vallbona

- Ateneu Llibertari de Lliria

- Baladre de Xativa

- CGT Alacant

- Colectivo de Betera

- Koordinadora de Kolectivos del Parke Alkosa

- Lunes al Sol de Quart de Poblet

- Marea Blanca de les comarques del sud del País Valencià

- Marea roja Alacant-15M-Baladre

- Plataforma por una Renta Básica

- Sillas contra el Hambre

- Stop-Desahucios Alacant

- Toma la Plaza Alacant-15M






 

viernes, 20 de octubre de 2017

Dissabte 28 d´octubre Solidaritat amb el poble de Catalunya i contra la repressió


En defensa

del dret d'autodeterminació dels pobles

En solidaritat amb el poble de Catalunya

i contra la repressió!




Diferents organitzacions polítiques i socials de la ciutat d'Alacant hem establert un espai unitari de mobilització i resposta davant els fets repressius que s'han produït a Catalunya els darrers dies i que van manifestar la seua cara més fosca el passat 1 d'octubre en el marc de l'organització del referèndum per a l'autodeterminació. L'actuació repressiva de l'Estat espanyol planteja una conjuntura política que a la pràctica representa un estat de setge no oficial, que s'evidencia per la pràctica ocupació policial dels carrers, les amenaces de caràcter bèl·lic del rei Felip VI i l'amenaça constant d'intervenir el govern de la Generalitat amb l'aplicació de l'article 155. A Alacant i al conjunt del País Valencià requerim una resposta unitària. Som ací per estendre aquesta força de l'autoorganització popular que ens permeta fer front als previsibles escenaris d'agudització del feixisme de carrer i de retallades de les llibertats i drets en forma d'onada repressiva.
No podem passar per alt que a Catalunya els drets més elementals vinculats a la llibertat d'expressió i la sobirania del poble estan sent constantment vulnerats, gràcies en bona part a un desplegament policial sense precedents. Així doncs, al desplegament inicialment massiu de membres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per a dur a terme maniobres amb l'únic objectiu d'amenaçar i intimidar el poble i fer una demostració de la capacitat repressiva de l'estat, cal sumar ara la materialització d'aquesta repressió.
Una repressió on cal resaltar les agressions sexuals explícites que van patir i denunciar diverses dones, malgrat la indiferència i invisibilització que s'ha volgut imposar en el discurs públic. Enfront d'un poble organitzat, desobedient i mobilitzat pacíficament i massivament per defensar un referèndum d'autodeterminació, l'única resposta que ha oferit el govern espanyol ha estat la repressió que ha generat més de 800 ferits, cops de porra, llançament de pilotes de goma i brutalitat policial.
La classe treballadora i el conjunt de les classes populars no podem restar impassibles davant aquesta vulneració dels nostres drets més elementals. Als pobles i ciutats de Catalunya s'està evidenciant que només per la via de la desobediència, l'organització i la mobilització popular serà possible fer front a la repressió i implementar els resultats d'aquest referèndum. El dret d'autodeterminació dels pobles es demostra incompatible amb la legalitat de la Constitució hereva del franquisme; per això l'intent d'exercir-lo fa trontollar amb tanta força aquesta aparent estabilitat política. Capitalisme i monarquia són incompatibles amb la llibertat i la justícia social. Tant ara, com fa gairebé 40 anys, la connivència d'algunes de les mateixes forces que hui deixen de banda el poble treballador i defensen els interessos oligàrquics per mantenir l'estabilitat d'una monarquia i un model territorial insuficients, també ha de ser denunciada.
A més d'estendre la solidaritat amb el dret d'autodeterminació i contra la repressió, hem de ser capaces de fer front a la total manipulació mediàtica de tots els mitjans de comunicació i fer veure el potencial transformador que pot tindre per nosaltres donar suport al poble de Catalunya. Les declaracions d'alguns membres i exmembres de la Generalitat cridant a una aparent calma i a alentir la situació i la fuga de bancs i empreses amb l'aprovació d'un decret-llei per la via ràpida demostren la total connivència entre oligarquies i govern espanyol. La resposta del poble treballador, amb una vaga general el passat 3 d'octubre impulsada inicialment pel sindicalisme de classe minoritari i amb la continuïtat dels comités de defensa del referèndum com a espais d'organització que han superat ja el marc del passat 1 d'octubre, ens han de servir d'exemple. Perquè per construir una societat lliure de tota opressió ens cal manifestar que no volem al Banco Sabadell ni a Catalunya, ni a Alacant, ni enlloc; i que el que volem és una nacionalització de la banca per situar-la sota control popular.
Sabem que aquesta situació serà utilitzada per la dreta al País Valencià per a aguditzar els discursos de l'odi, l'anticatalanisme i fer reviscolar velles batalles, però es trobaran com sempre amb la unitat antifeixista i la solidaritat. Si finalment el poble treballador de Catalunya encapçala l'actual procés de lluita s'obrirà la possibilitat d'aprofundir en la debilitat de l'estat, de trencar amb els falsos consensos de la transició i d'avançar cap a la conquesta de drets per a la classe treballadora, del dret a decidir tant per a la classe treballadora com per al País Valencià.

Per tot això:
Defensem el del dret d'autodeterminació!
Defensem el dret del poble català a construir la seua República!
Contra la repressió, solidaritat amb el poble de Catalunya!


ORGANITZACIONS SIGNANTS DEL MANIFEST:

Amistad con Cuba – Miguel Hernández
Anticapitalistes
Arran l'Alacantí
BEO – Brigada Enriqueta Otero
Casal Popular Tio Cuc
Cercle de Sanitat Podem l´Alacantí
CUO – Comités por la Unidad Obrera
Endavant Alacant
EntrePobles
FEL – Federació d'Estudiants Llibertaris
Gatzara UA
La Manada Feministas y Antiespecistas
Marea Roja Alacant-15M-Baladre
PCPE – Partido Comunista de los Pueblos de España
Toma la Plaza Alacant-15M
Tutifruti Kombat

jueves, 5 de octubre de 2017

Crónica de un Proceso hacia la Renta Básica al País Valencià

 “Como no podemos extendernos, decir sólo que definimos como modelos débiles de RB aquellos que violan alguna de las características estructurales del modelo fuerte de RB.
Hemos de ser conscientes que los modelos débiles comienzan a proliferar a nivel de propuesta y, alguno, como el de la Comunidad Vasca, ya alcanza el nivel de implantación. Esta proliferación, debido al relajamiento e imprecisión del concepto, nos ha llevado a tener que distinguir entre la Renta Básica en singular, como hacíamos previamente, y utilizar otra más adecuada y actual, como es el de Rentas Básicas en plural.
A partir de ahora hay que pensar que no existe la RB, sino las RBs, y que hemos de tener bien claro por cual de los modelos nos decidimos, o desde que modelo nos hablan. Para no caer en la trampa de la imprecisión, o de la confusión ideológica, hemos de poder distinguir entre los modelos de justicia y anticapitalistas, de aquellos que son de corte liberal o asistencial. Ahora bien, los modelos débiles podemos considerarlos transitoriamente positivos cuando supongan un paso hacia la consolidación del modelo fuerte. Es decir, únicamente pueden ser aceptados siempre y cuando cumplan estas condiciones mínimas:
  • Han de ser concedidos individualmente a cada persona, por lo menos a partir de los 16 años.
  • No han de exigir ninguna contrapartida, tanto en términos de trabajo, como estudios, etc.
  • La cuantía a percibir ha de ser, por lo menos, igual a la determinada por el umbral de pobreza.
  • Y han de reconocer y estar encaminados hacia el modelo fuerte.”(1)

Tras la campaña de recogida de firmas Per una Renda Bàsica al País Valencià realizada por la Assemblea per la Renda Bàsica al País Valencià entre los meses de agosto y diciembre de 2016 y ante la propuesta de modificación por parte del Consell de la Renta garantizada de Ciudadanía por una nueva ley (renta valenciana de inclusión) y siendo conscientes de la imposibilidad legal y presupuestaria de implantar una renta básica por parte de la Generalitat valenciana, desde la Marea Roja Alacant-15M-Baladre presentamos el pasado 29 de enero en la 4ª trobada de la Assemblea un texto que reconocemos como modelo débil de Renta Bàsica, según la definición de José Iglesias, pero que consideramos que en caso de aprobarse sería un paso hacia la consolidación de un modelo fuerte siguiendo el análisis del mismo José Iglesias.
La propuesta abrió un debate en la Assemblea ya que algunos colectivos pensaban que presentarla era un error. El debate trajo consigo su modificación hasta cinco veces y fue aprobada por la Assamblea en la 5ª trobada celebrada en Xàtiva el 4 de marzo, aprobación que consistió en que la Assemblea la respaldaba y firmaba aunque algunos colectivos no terminaban de verlo claro.
El 27 de abril la propuesta fue presentada en el registro de les Corts acompañada de una concentración en las mismas puertas de les Corts valencianes exigiendo una Renta Básica. A partir de entonces se abrió en la Assemblea el debate sobre la idoneidad de defender la propuesta presentada, debate que se cerró con la decisión de acudir a les Corts no tanto a defender la propuesta, pues la misma ya la tenían los grupos parlamentarios, sino a argumentar el porqué de nuestro rechazo al anteproyecto de ley del Consell.
Desde finales de julio, la gente de Marea roja Alacant, utilizamos la propuesta, con la ayuda de las personas que trabajan en los Centros Sociales de Alacant, para dar charlas a personas en riesgo de exclusión. Charlas en las que comparamos nuestra propuesta con la del Consell y a su vez incidimos en la necesidad de iniciar un proceso para la implantación de una Renta Básica de carácter Universal, Incondicional, Suficiente y Comunitaria (Renta básica de las Iguales), en el que situámos nuestra propuesta como el punto de partida.
El pasado 28 de septiembre la Assemblea convocó una concentración a las puertas de les Corts para exigir una Renda Bàsica a la que asistieron más de 100 personas.



El mismo día y a la misma hora, una persona de Marea roja compareció ante la Comissió de Política Social i Ocupació para trasladar la voz de la Assemblea tal como quedó fijada en una reunión de la misma horas antes de la comparecencia. A continuación adjuntamos el vídeo de la comparecencia y confiamos que lo transmitido en ella se ajuste a lo acordado. 



También adjuntamos el vídeo de las compañeras del Grupo de trabajo por la Renta Básica de la Comunidad Valenciana, que defendieron su propuesta el mismo día.



(1) José Iglesias Fernandez. Fragmento de la Ponencia en el Congreso Internacional sobre La Renta Básica de los iguales. Berlín, octubre del 2008. páginas 6 y 7

miércoles, 6 de septiembre de 2017

Jornada de Recogida de material escolar




Carolines baixes es un barrio céntrico e histórico de Alacant. Un barrio que se ha ido deteriorando y sobre el que sobrevuela el fantasma de la gentrificación. Es donde tenemos instalado, gracias a la generosidad de las compas de Ecologistes en Acció, el punto de información y denuncia sobre derechos sociales.  A iniciativa de el Hort Comunitari de Carolines se ha creado una coordinadora de colectivos que trabajan en el barrio y la gente de la marea roja nos hemos apuntado. La coordinadora pretende, entre otras cosas, crear un tejido social, unas relaciones entre vecinas y colectivos para defender la vida del barrio, para evitar que se muera y caiga en manos de la especulación.
El próximo sábado tenemos una jornada de recogida de material escolar y otras actividades como un taller para la chiquillada de como hacerse una libreta y una comida (un cous-cous solidario) con la que recaudar dinero para gente sin recursos del barrio. Pero no me enrollo más y os dejo con la hoja informativa de la jornada. Una abraçada


Tornada al cole solidaria 2017
(Recollida material escolar + taller d´elaboració de llibretes + cous-coús)


Volem una escola de qualitat, equitativa i inclusiva, una educació digna per a totes les persones, els nostres fills i filles, per açò no sempre és possible. Per molt que treballen a l´escola professors, professores y equip directiu, la realitat familiar de cada alumne no és la mateixa, la diferent situació socioeconòmica de les famílies fa molt difícil treballar per la igualtat i la inclusió. No podem esperar que les alumnes s´eduquen igual si les condicions en les qué arriben son tan diferents. La suposada gratuïtat de l´educació, proclamada per la Constitució espanyola com un dret fonamental, malauradament encara està lluny de ser una realitat en barris com el nostre, i, mentre la seguim reclamant, no podem deixar abandonats els que necessiten ajuda.
Per això, des de la Coordinadora de col·lectius i associacions de Carolines vos demanem que el pròxim dissabte 9 de setembre ens porteu el material escolar que ja no useu, que ens deixeu les motxilles, estoigs, llibretes i demés material en bon estat a la paraeta que muntarem eixe dia des de les 10 hores fins a les 14 hores a l´Hort Comunitari de Carolines, que participeu en el taller 
d´elaboració de llibretes de les 12 hores, i que us quedeu al dinar solidari a base de cous-cous que es farà a la cloenda per recaptar diners per sufragar altres despeses escolars, que no es podem suplir només amb l´aportació de material, que no podem ser assumides per part d´alguns dels veïns per aquest curs. Tot el material arreplegat el farem arribar a totes les famílies amb aquesta necessitat a través del local de l´Aula Cultural Federico Ozanam, al carrer Julio Antonio 29.

Exemples de material escolar:

  • retoladors, capsa 10 o 12 colors
  • llapis, capsa 10 o 12 colors
  • barres de cola
  • ceres gruixades, capsa 10 o 12 colors
  • ceres fines, capsa 10 o 12 colors
  • carpetes (DIN A4)
  • quaderns de quadres (DIN A4)


Moltes gràcies per col·laborar!!



martes, 29 de agosto de 2017

¿La Renta valenciana de Inclusión evitará la pobreza, la precariedad y la exclusión social?


Momento de la charla llevada a cabo el pasado 3 de agosto en el Hort Comunitari de Carolines

El próximo mes de septiembre es posible, no hay nada preciso en los trámites parlamentarios, que el anteproyecto de ley del Consell de la Renta valenciana de Inclusión, elaborado por la DELEGAció DEL CONSELL PER AL MODEL SOCIAL VALENCIÀ, llegue, seis meses después de haber sido publicado en el DOGV, a la Comisión de Asuntos Sociales, donde tiene que pasar el trámite reglamentario antes de llegar, para su aprobación definitiva, al pleno de les Corts. Seis meses para recorrer los metros que separan el carrer Castan Tobeñas (sede de la delegació del consell) de la Plaça de Sant llorenç (sede de les Corts), todo un prodigio de rapidez para un asunto de emergencia social como reconoce el mismo anteproyecto cuando afirma “La nueva pobreza golpeada por la exclusión del mercado de trabajo, la precariedad laboral, el agotamiento o carencia de acceso a otras prestaciones, el aumento de la desigualdad, así como las consecuencias problemáticas que se producen por la carencia de ingresos básicos, precisan un nuevo modelo de Renta que favorezca la inclusión social y laboral de las personas vulnerables en riesgo de exclusión, por estar superada la actual Renta Garantizada de Ciudadanía por la realidad económica y técnica de intervención social.”

En dicha comisión, el anteproyecto, será debatido por los grupos parlamentarios y por aquellos colectivos sociales que, habiendo presentado alegaciones, se les permita defenderlas, un trámite solo testimonial pero que bien llevado y acompañado de agitación callejera puede cumplir una función pedagógica para defender propuestas no contempladas en el texto. Propuestas como la Renta Básica defendida por la Assemblea per la Renda Bàsica al País Valencià que, de acuerdo con lo previsto, acudirá a la comisión mencionada.
La Assemblea per la Renda Bàsica al País Valencià es un espacio de coordinación de diversos colectivos que defienden la Renta Básica como la herramienta para combatir la pobreza y las desigualdades sociales, que junto con otras herramientas, como el reparto de los trabajos socialmente útiles, permita iniciar un proceso de transformación hacia otro modelo económico que siente las bases para salir del capitalismo.

En julio de 2016 comenzamos una campaña a favor de una Renta básica al País Valencià, campaña que se inició con una recogida de firmas que terminó en diciembre del mismo año coincidiendo con la presentación, por parte del Consell, de su propuesta de Renta valenciana de Inclusión. Propuesta que una vez analizada por la Assemblea decidimos rechazar y plantear una alternativa, la cual, sin ser la Renta básica propiamente dicha consideramos que abriría el proceso de implantación de la misma en un periodo de diez años.

Otro instante de la charla en el Hort

Nuestra propuesta (pulsar enlace para acceder a la misma) la presentamos en el registro de les Corts el pasado 27 de abril y solicitamos comparecer en la comisión para defenderla.
Desde hace unos días, la gente de la Marea roja Alacant-15M-Baladre, hemos iniciado una serie de charlas para dar a conocer nuestra postura ante el proyecto del Consell, la primera la dimos el pasado 3 de agosto en Alacant, en el Hort Comunitari de Carolines, y estamos cerrando otras más (7 de septiembre en el centro social Isla de cuba y 10 de septiembre en la asamblea de Stop-Desahucios, ambas también en Alacant). Charlas que, junto a las concentraciones que llevaremos a cabo en el tiempo en que la comisión esté activa, pretenden potenciar el debate ciudadano sobre la necesidad de la implantación de la Renta Básica.


La charla se basa en una comparativa entre la Renta garantizada de ciudadanía, ley en vigor, el Anteproyecto del Consell y la propuesta que hacemos desde la Assemblea, para evidenciar que el Anteproyecto aunque mejora en algunos aspectos la ley actual no representa un cambio respecto a la misma pues trata, como hace la RGC la pobreza y la exclusión como problemas individuales de falta de adaptación a la realidad que nos oprime y no como problemas sociales fruto del desigual reparto de la riqueza. Por ello tanto la RGC como el Anteproyecto no son propuestas emancipatorias, sino herramientas para la gestión y control de la pobreza.




martes, 27 de junio de 2017

Xerrada Renda bàsica a Alcoi

Dins de la campanya per una Renda bàsica al País valencià, el proper dissabte 1 de juliol estarem a Alcoi, convidats pel cercle de Podem de la ciutat, a donar una xerrada sobre la Renda bàsica vista com a eina de transformació del sistema capitalista i de lluita contra el patriarcat (RBis) i la campanya que estem duent a terme diversos col.lectius sobre la necessitat d´una Renda bàsica al País valencià i el nostre rebuig a la llei que està tramitant el Consell (Renda valenciana d´inclusió) en considerar-la que tanca el camí a un repartiment de la riquesa i només serveix per gestionar la pobresa i controlar a les persones afectades per la mateixa.

A més aprofitarem per enredar-nos amb un grup de gent que té ganes de treballar en el tema.



La jornada va quedar reflectida en alguns mitjans informatius de la comarca.