¿Qué es la Marea roja?


" La marea roja comienza cuando las personas desempleadas nos damos cuenta que nuestra situación no es temporal y tampoco lo es nuestra marginación.
Cuando percibimos que si nos movemos algo puede cambiar. Cuando nos damos cuenta que somos muchas y no tenemos nada que perder.
Cuando asumimos que tenemos mucho tiempo para actuar y ha llegado la hora de salir a escena. Que tiemble el sistema, pues la Marea roja a iniciado su marcha."

lunes, 29 de enero de 2018

Mostra de Cinema i Drets Humans. Febrer 2018. Unesco-Alcoi

Durante el mes de febrero el club de amigos de la Unesco de Alcoi celebra la Mostra de Cine y Derechos humanos. La Mostra gira alrededor de 4 temas:


  • Tema 1: Derecho a una vida digna. Renta Básica
  • Tema 2: Laicidad y libertad de conciencia
  • Tema 3: Derecho a la libertad de opinión y expresión
  • Tema 4: Derecho a un consumismo responsable




La marea roja ha sido invitada a participar en la mesa redonda que inicia la Mostra el 1 de febrero a las 19, 30 horas. Con el tema de la Renta básica. Os adjuntamos en las dos imágenes siguientes el programa completo de la Mostra. Una abraçada. La redacción

Programa: Temas 1 y 2
Programa: Temas 3 y 4

http://www.lesmuntanyes.com/2018/01/29/conferencies-debats-projeccions-mostra-cinema-drets-humans-2018/



martes, 16 de enero de 2018

Autodeterminació o repressió


Canvien els uniformes, es mantenen les actituds. 
Què fer? Enfront de la repressió, l´autodeterminació




Des de l'Espai de Trobada per a la Llibertat, ens complau convidar-vos a la xarrada que tindrà lloc el pròxim dissabte 27 de gener a les 18.00 h al Centre Social Isla de Cuba, al carrer Isla de Cuba nº 40 d'Alacant. Aquesta nova convocatòria contarà amb la presència d'Andrés Bódalo (militant repressaliat del Sindicato Andaluz de Trabajadores) i una membre dels Comitès de Defensa de la República (CDR) a Catalunya. Amb ella, volem superar la manipulació mediàtica, els ritmes institucionals i les respostes ràpides, per tractar de generar un debat a Alacant al voltant de quines oportunitats ens ofereix la crisi política de l'estat Espanyol a les classes populars de la ciutat.
Un espai des d'on plantejar com l'aprofundiment en el trencament amb el règim del 78, l'exercici del dret d'autodeterminació en el seu sentit més ample i la solidaritat enfront de la repressió i les agressions feixistes poden ser elements d'utilitat per assolir conquestes de drets i millorar les nostres condicions materials de vida. En definitiva, un nou Espai de Trobada per a la Llibertat.

Una abraçada. La redacció

lunes, 15 de enero de 2018

L´Espai de trobada per a la llibertat denuncia las continuas y consentidas provocaciones de grupos de extrema derecha a los actos a favor de la autodeterminación y del derecho a decidir

Ante las continuas provocaciones e intentos de boicot de grupos de extrema derecha, que desde hace unos meses vienen ocurriendo en el País Valencià, cada vez que se celebra un acto a favor del derecho de autodeterminación o de carácter popular que dichos grupos consideran que atenta contra la "santa unidad de España", desde L´Espai de Trobada per a la Llibertat se han llevado a cabo dos acciones de denuncia que esperamos acaben con la tolerancia con la que actúan dichos colectivos.
La primera tuvo lugar el pasado 11 de diciembre de 2017 con la presentación en el registro del ayuntamiento de Alacant de una declaración institucional para que dicho ayuntamiento se posicione contra las manifestaciones de odio e intolerancia que enarbolan los grupos de carácter fascista. La segunda tuvo lugar el 5 de enero con la solicitud por registro de una reunión con el subdelegado del gobierno en Alacant para que éste ordene el cumplimiento de la ley y acabe con la impunidad con la que actúan dichos grupos. Adjuntamos a continuación los textos presentados. Una abraçada, la redacció





Declaració institucional 
a favor del compliment del dret de manifestació


A l'Excelentíssim Senyor Alcalde de la ciutat d'Alacant Don Gabriel Echávarri Fernández perquè eleve al ple aquesta Declaració Institucional a favor del dret a manifestació i el seu real compliment tal com ho arreplega la Constitució en la seua articule 21, punt 2 que diu: "En els casos de reunions en llocs de trànsit públic i manifestacions es donarà comunicació prèvia a l'autoritat, que només podrà prohibir-les quan existisquen raons fundades de pertorbació de l'ordre públic, amb perill per a persones o béns".

Al PLENARI DE L'AJUNTAMENT D'ALACANT


Des de l'Espai de Trobada per la Llibertat d'Alacant, presenten al Ple de l'Ajuntament d'Alacant, per a la seua aprovació, la següent DECLARACIÓ INSTITUCIONAL a favor del ple compliment del dret a manifestació.
El dret de manifestació no contempla la permissivitat d'actes que atempten contra un dret reconegut per l'ordenament jurídic i que puguen causar pertorbacions de l'ordre públic i posar en perill a persones i béns.
Darrerament, arran del Proces català, hem pogut comprovar que aquesta premissa no es compleix quelcom que atempta contra la salut democràtica d'aquesta societat.
El passat 1 d'octubre, en aquesta ciutat d'Alacant, una concentració degudament comunicada en suport al dret a decidir del poble català va haver de suportar la provocació que una sèrie de persones, algunes d'elles amb simbologia feixista, que enarborant la bandera rojigualda van envair la plaça de la Muntanyeta, lloc on es duia a terme la concentració, amb l'ànim de provocar a les persones allí concentrades. Els contramanifestants amb crits de menyspreu i odi, la impunitat de les seues actuacions va ser propiciada, fonamentalment, per la Policia Nacional, que no va identificar com hauria d'haver-ho fet i va permetre la celebració d'una concentració no comunicada en el mateix lloc i hora que la comunicada formalment a Subdelegació del Govern.
Posteriorment el Nou d'Octubre, aquesta vegada a la ciutat de València, vam poder veure com una concentració no autoritzada de caràcter feixista boicotejava i agredia els participants de la manifestació degudament comunicada que es va celebrar aqueix dia en commemoració del Nou d'Octubre i a favor del valencià, fets que estan sent investigats per la justícia.
Finalment el passat 28 del mateix mes, de nou en aquesta ciutat, una manifestació, una altra vegada degudament comunicada, en solidaritat amb el poble català i contra la repressió i l'aplicació del 155, va patir la provocació des del seu inici per part d'un petit grup de persones, novament amb símbols feixistes, que enarborant novament la bandera rojigualda, van intentar boicotejar l'acte i que, davant la permissivitat de la policia que no els identificà i no va paralitzar en la Plaça dels Estels, lloc del que eixia la manifestació degudament autoritzada, van marxar en paral·lel agrupant a més gent al llarg del recorregut en actitud violenta i agressiva, actitud que va generar situacions de tensió que no van arribar a més per la fermesa de les persones que integraven la manifestació.
Els responsables de la manifestació van sol·licitar a la Policia Nacional fins en cinc ocasions la retenció d'aquests alborotadors, primer en la mateixa Plaça dels Estels, posteriorment en l'Avinguda d'Alfonso el Sabio, i finalment a la Rambla, fins que en la part final de la manifestació van ser, per fi, retinguts.
Davant aquests fets i la seua reiteració en tan curt espai de temps les persones que presentem aquest escrit i els col·lectius sotasignats, exigim que es depuren responsabilitats, que la Subdelegació del Govern demande la identificació dels boicotejadors per insultar, amenaçar i cridar als participants en la manifestació del 28 d'octubre de 2017, per intentar impedir el seu democràtic exercici a la llibertat d'expressió i manifestació, i la incoació de les pertinents sancions administratives a causa de la Llei de Seguretat Ciutadana.
Volem denunciar també el tractament informatiu d'alguns mitjans de comunicació de la ciutat, que van catalogar les persones que van intentar impedir la celebració de les mobilitzacions com a "partidàries de la unitat d'Espanya". És exigible un mínim rigor periodístic per a distingir entre les discrepàncies i l'odi, entre la contraposició de propostes divergents i la violència, entre la llibertat d'aquells que es manifesten pacíficament i l'agressivitat d'aquells que ho volen impedir.
I sol·licitem, al seu torn, a aquest Ajuntament que faça una Declaració Institucional en contra dels mateixos i favor del compliment real del dret a la lliure opinió i manifestació.


Alacant, a 11 de desembre de 2017



L'Espai de Trobada per la Llibertat 
demana una reunió amb el Subdelegat del Govern a Alacant per denunciar el feixisme


L'Espai de Trobada per la Llibertat demana una reunió amb el Subdelegat del Govern a Alacant Don José Miguel Saval Pérez, en atenció al creixement i impunitat de l'activitat de grups feixistes a la ciutat d'Alacant al llarg del darrer trimestre de 2017.
El dret de manifestació no contempla la permissivitat d'actes que atempten contra un dret reconegut per l'ordenament jurídic i que puguen causar pertorbacions de l'ordre públic i posar en perill a persones i béns.
Darrerament, arran del Proces català, hem pogut comprovar que aquesta premissa no es compleix quelcom que atempta contra la salut democràtica d'aquesta societat.
El passat 22 de setembre, s'anava a realitzar ala Seu Universitària del Passeig de Canalejas una xarrada sobre el Dret d'Autodeterminació. Aquesta xarrada va ser suspesa pel Rectorat de la Universitat d'Alacant després que diversos grups feixistes amenaçaren amb boicotejar-la, fins al punt de concentrar-se en els accessos de la Seu. Dies després, van ser atacats els locals dels sindicats CNT i CCOO amb pintades de caire feixista, cosa que aquest darrer sindicat va denunciar a la Policia.
El passat 1 d'octubre, en aquesta ciutat d'Alacant, una concentració degudament comunicada en suport al dret a decidir del poble català va haver de suportar la provocació que una sèrie de persones, algunes d'elles amb simbologia feixista, que enarborant la bandera rojigualda van envair la plaça de la Muntanyeta, lloc on es duia a terme la concentració, amb l'ànim de provocar a les persones allí concentrades. Els contramanifestants amb crits de menyspreu i odi, la impunitat de les seues actuacions va ser propiciada, fonamentalment, per la Policia Nacional, que no va identificar com hauria d'haver-ho fet i va permetre la celebració d'una concentració no comunicada en el mateix lloc i hora que la comunicada formalment a Subdelegació del Govern.
Posteriorment el Nou d'Octubre, aquesta vegada a la ciutat de València, vam poder veure com una concentració no autoritzada de caràcter feixista boicotejava i agredia els participants de la manifestació degudament comunicada que es va celebrar aqueix dia en commemoració del Nou d'Octubre i a favor del valencià, fets que estan sent investigats per la justícia.
El passat 28 del mateix mes, de nou en aquesta ciutat, una manifestació, una altra vegada degudament comunicada, en solidaritat amb el poble català i contra la repressió i l'aplicació del 155, va patir la provocació des del seu inici per part d'un petit grup de persones, novament amb símbols feixistes, que enarborant novament la bandera rojigualda, van intentar boicotejar l'acte i que, davant la permissivitat de la policia que no els identificà i no va paralitzar en la Plaça dels Estels, lloc del que eixia la manifestació degudament autoritzada, van marxar en paral·lel agrupant a més gent al llarg del recorregut en actitud violenta i agressiva, actitud que va generar situacions de tensió que no van arribar a més per la fermesa de les persones que integraven la manifestació.
Els responsables de la manifestació van sol·licitar a la Policia Nacional fins en cinc ocasions la retenció d'aquests alborotadors, primer en la mateixa Plaça dels Estels, posteriorment en l'Avinguda d'Alfonso el Sabio, i finalment a la Rambla, fins que en la part final de la manifestació van ser, per fi, retinguts.
Finalment, la impunitat feixista ha continuat al llarg de les festivitats d'hivern. El 17 de desembre i el 3 de gener la ciutat apareixia plena d'adhesius de la Falange, i la nit del 3 al 4 de gener de 2018 la placa d'homenatge a Miquel Grau situada en la Plaça dels Cavalls, i que recorda el seu assassinat a octubre de 1977, va ser arrencada, cosa que també va passar el 3 de gener de 2017.
Davant aquests fets i la seua reiteració en tan curt espai de temps les persones que presentem aquest escrit i els col·lectius sotasignats, exigim que es depuren responsabilitats, que la Subdelegació del Govern demande la identificació dels boicotejadors per insultar, amenaçar i cridar als participants en la manifestació del 28 d'octubre de 2017, per intentar impedir el seu democràtic exercici a la llibertat d'expressió i manifestació, i la incoació de les pertinents sancions administratives a causa de la Llei de Seguretat Ciutadana. Així mateix, reclamem les mesures necessàries per a sancionar aquelles persones que han arrencat la placa a Miquel Grau, i catalogar-la com a delicte d'odi.
Volem denunciar també el tractament informatiu que cataloga les persones que van intentar impedir la celebració de les mobilitzacions com a "partidàries de la unitat d'Espanya". És exigible un mínim rigor per a distingir entre les discrepàncies i l'odi, entre la contraposició de propostes divergents i la violència, entre la llibertat d'aquells que es manifesten pacíficament i l'agressivitat d'aquells que ho volen impedir.


Alacant 5 de gener 2018

jueves, 11 de enero de 2018

Espai de trobada per a la llibertat





Després de setmanes de treball conjunt, mobilitzacions, debats, acords, desacords, i molta solidaritat, ha quedat constituït a Alacant l'Espai de Trobada per la Llibertat, un organisme en el qual participa Marea roja Alacant i que, des de la riquesa organitzativa de l'esquerra alacantina i des de la pluralitat dels seus possicionaments polítics, vol aportar la seua contribució, en clau unitària, a reforçar el camp popular en defensa del Dret d'Autodeterminació dels pobles, contra la repressió, i per les llibertats polítiques.
Han estat, des del 20 de setembre, nombrosses les concentracions realitzades, que han cristalitzat en la configuració DE L’ESPAI DE TROBADA PER A LA LLIBERTAT

MANIFEST FUNDACIONAL
Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient el va com va, 
pensa que sols diré fins que més no podré: 
Va com vull. Com volem” 
Ovidi Montllor

L'actual situació de pèrdua accelerada i constant de drets socials, polítics i civils té estreta vinculació amb la profunda crisi estructural que pateix el capitalisme. Una crisi que a l'estat espanyol, després d'anys d'un creixement basat en l'especulació i el robatori de les arques públiques, és especialment greu i afecta també la superestructura política de l'estat. Cal recordar que aquesta crisi d'estat no és nova. Aquesta crisi va produir una sèrie de vagues generals, mobilitzacions massives a les places de les ciutats, l'abdicació de Juan Carlos de Borbón, reformes laborals, rescats bancaris i la necessitat de nous partits que substituïsquen aquells que tradicionalment havien mantingut el règim.
Aquesta crisi es manifesta ara en la incapacitat d'abordar la qüestió nacional i donar una eixida favorable a les legítimes aspiracions de llibertat dels pobles que en l'actualitat es troben oprimits per l'estat espanyol. La crisi d'Estat, que trenca el model de dominació pactat en la Transició i culminat amb la Constitució del 78 i els Pactes de la Moncloa, ens projecta cap a una nova etapa encara més autoritària i violenta en què les elits dominants i els seus representants polítics (l'anomenat bloc constitucionalista i la monarquia) estan disposats a tot per a mantenir intacte el seu mercat i el seu poder per la via de la recentralització.
Cal alertar, per tant, que absolutament tots els drets que es van conquerir mitjançant la lluita obrera i popular durant dècades de mobilització i organització es perdran si no som capaços d'organitzar-nos i lluitar.
Així ho demostra el llistat inesgotable de lleis i mesures polítiques i judicials adoptades en els últims anys: la reforma de l'article 135 per tal d'imposar el pagament del deute, la llei "mordassa", la contrareforma laboral, la possibilitat d'intervenció militar davant dels fets civils, l'ampliació de les bases militars i la participació en les guerres a tot el món, la reforma del Codi Penal o l'aplicació de l'article 155, són exemples del caràcter de la classe dominant i de la voluntat d'utilitzar la mà dura per mantenir el poder.
Si no lluitem, el nostre futur serà de més explotació, de més dominació i de més retallades de llibertats democràtiques. Catalunya ha estat un clar exemple: cap possibilitat de diàleg i cap espai polític i jurídic per fer més gran l'autogovern del poble català o acceptar el seu dret a l'autodeterminació. Enfront de les urnes i mobilitzacions populars pacífiques i massives: porres, prohibició de votar, empresonaments i finalment aplicació del 155 i colp d'Estat contra el govern legítim de la Generalitat. Aquest colp repressiu de l'Estat, al País Valencià es presenta amb el ressorgiment intencionat i impune de les forces feixistes i parapolicials als carrers, en molts casos de la mà d'un "blaverisme" que accentua cada vegada més el seu odi contra qualsevol signe de catalanitat. Un odi que va més enllà de la relació amb el conflicte català, que abasta també a dones, comunitat LGTBI+ o persones migrades.
Un odi del qual els atacs feixistes en els carrers, les agressions masclistes i la violència sexual per part de les forces de seguretat contra manifestants han estat algunes de les expressions dominants. Una repressió que nega també la mínima capacitat de decisió a les Corts Valencianes. Enfront de l'aprovació de lleis de protecció d'habitatge, d'assistència sanitària universal, de plurilingüisme o de lluita contra la pobresa energètica, utilitzen el seu tribunal constitucional per a governar sense urnes. Volen pobles sotmesos a la "marca Espanya".
Així doncs, cada dia que callem davant d'una agressió o davant d'un contracte laboral que no es fa o es fa en frau, cada vegada que no ens manifestem davant atacs als nostres drets, cada minut que deixem d'expressar-nos per tal de no barallar-nos amb qui envoltat en la “rojigualda” no ens deixa parlar, fem un pas enrere en els nostres drets i el nostre futur. Cal dir JA N'HI HA PROU el més aviat possible. Un JA N'HI HA PROU clar i ras que no deixe cap opció al manteniment d'aquesta situació que com a poble i com a classe ens porta al fang de la misèria econòmica, cultural i política. Un JA N'HI HA PROU que, aprenent del passat criminal del feixisme franquista, ha de ser un crit de masses mobilitzades pel seu futur.
  • Un crit contra el règim burgés i monàrquic del 78.
  • Un crit pels drets de totes les persones excloses.
  • Un crit pels drets de les dones.
  • Un crit pel dret a l'autodeterminació dels pobles i el dret del poble català a constituir la seua república.
  • Un crit pels drets de qui ho produïm i ho reproduïm tot.
  • Un crit contra la repressió, el 155 i per la llibertat de tots / es les empresonades per exercir la llibertat i defensar-la.
Alacant, desembre de 2017

Comparteixen l'espai els següents col·lectius:

ACDESA-PV Grup d´Alacant
Anticapitalistes-Comarques sud-sud P.V.
Arran l'Alacantí
Brigada Enriqueta Otero
Casal Popular Tio Cuc
Comités para la Unidad Obrera
Endavant
Gatzara UA
Marea roja Alacant-15M-Baladre
Partido Comunista de los Pueblos de España
Republica en Marcha
Tutifruti Kombat

martes, 19 de diciembre de 2017

Hoja informativa nº 22. Cuidados y Renta Básica... De las Iguales, por favor

A lo mejor una clave es intentar no hablar sobre lxs otrxs, sino sobre procesos de los que formamos parte; hablar de lo que sucede sabiendo que somo parte, que nos sucede. Sin obviar que lo que nos sucede nos sucede de formas muy distintas.” Amaia Pérez Orozco


CUIDADOS Y RENTA BÁSICA


Cuidados

Son algo más que el trabajo domestico o reproductivo.
Dan importancia a la dimensión emocional y al compromiso y preocupación por el bienestar propio y ajeno.
Sin los cuidados el resto de la economía no puede existir, pues son la base sobre la que se sostiene la economía, entendida ésta como las labores que permiten vivir a la gente, por lo que podemos decir que los cuidados sostienen la vida.


¿Como los podemos definir?

Son las tareas que regeneran cotidianamente el bienestar físico y emocional de las personas y son la base, como hemos dicho antes, de la economía mercantil. Sin los cuidados la economía mercantil no podría realizarse.
En conclusión, la economía no son solo los flujos monetarios sino el ámbito de sostenimiento de la vida y los cuidados son las tareas primordiales que la sostienen, por lo tanto, son un trabajo, un trabajo no mercantilizado que nos afecta a todas y que se hace cargo de los cuerpos vulnerables atravesados por afectos y desafectos.
Todas las personas necesitamos cuidados para poder sobrellevar la vida, sin ellos enfermamos física y emocionalmente, de ahí su enorme importancia. Y todas podemos cuidar y cuidamos a las personas con las que nos relacionamos y al medio en el que habitamos.


Cuidados y economía capitalista

En la sistema capitalista la economía busca la acumulación de capital, no se interesa por la vida, porque ésta no es rentable.
Es un sistema que no funciona para satisfacer necesidades, las necesidades de la gente. Funciona para obtener beneficios, beneficios monetarios, no beneficios sociales.
Por eso, el sistema capitalista convierte a la vida en un medio para la acumulación de capital, para la obtención de beneficios, aunque sea a costa de favorecer la muerte y la enfermedad.
En la economía capitalista los únicos sujetos activos son aquellos que actuan en el ámbito mercantilizado, los que generan beneficios económicos, los que forman la llamada población activa.
Esto conlleva que los cuidados no sean valorados, solo son considerados, en cierta medida, cuando se mercantilizan, cuando generan beneficios monetarios.

Renta básica y Vida

Si todas cuidamos y podemos cuidar. Si al cuidar generamos riqueza, tenemos derecho a recibir una parte de la riqueza creada.
Por ello todas,absolutamente todas, tenemos derecho a un ingreso económico, tengamos empleo o no, mientras vivamos en una sociedad mercantilizada como en la que vivimos.
Pero debemos ir más allá, buscar una sociedad más justa no sometida a la mercantilización, al tu vales por lo que tienes y no por lo que eres, una sociedad de personas.
Y es ahí donde la Renta Básica puede cumplir una función muy importante, no solo acabar con la pobreza, ayudar en el proceso hacia una sociedad no mercantilizada.


sábado, 16 de diciembre de 2017

La ayuda alimentaria y 21 Kg de maquillaje

http://coordinacionbaladre.org/noticia/la-ayuda-alimentaria-y-21-millones-de-kg-de-maquillaje-isa-alvarezPorten a aquestes pàgines aquest article de la companya de Baladre, Isa Alvarez, perquè relata de forma bastant clara el que hi ha darrere de l´Ajuda Alimentaria. La redacció



L' AJUDA ALIMENTARIA I 21 MILIONS DE Kg DE MAQUILLATGE
Isa Alvarez
L'Estat Espanyol no apareix en els mapes de la fam. El nord civilitzat reflecteix conjuntament “Amèrica del Nord i Europa” en les estadístiques mundials de l'informe SOFI, amb les quals anualment la FAO recompta les milions de persones que no s'alimenten adequadament. Les seues xifres, en relació a les d'Àfrica o Àsia són infinitament menors, per la qual cosa no són països a destacar en la lluita contra la fam i la malnutrició. Això és perquè, tal com justifica la pròpia FAO, són països que compten ja amb sistemes socials que poden garantir un accés als aliments. Es considera que en aquests països existeix l'anomenada “seguretat alimentària” pel que no és necessari cridar l'atenció sobre ells.



Mentre això és així, l'Estat es felicita per haver recollit 21 milions de kg de productes no peribles en la gran recollida solidària duta a terme pels bancs d'aliments. Van per a Somàlia? Etiòpia? Nigèria? No. Van per als barris perifèrics de moltes de les nostres ciutats, per a famílies que no tenen amb què alimentar-se encara que no formen part de les estadístiques globals i tampoc dels imaginaris locals. 21 milions de kg de productes serveixen per omplir titulars i felicitar al país per la seva solidaritat. Això sí que és mirar el dit en lloc de cap a on apunta. Felicitats per què? Segons les dades de l'INE, un 22,1% de la població viu per sota del llindar de la pobresa i pel que sembla, el tindre un plat de menjar tots els dies depèn de la bona voluntat de la ciutadania, en lloc dels responsables polítics. 

El dret humà a l'alimentació està fora dels nostres llenguatges. La gran solidaritat i l'esperit nadalenc serveixen de cortina que oculta el fet que un país compti amb ajuda alimentària i que aquesta depengui de voluntat i caritat cristiana.
Com tot gran tema, aquest té diverses arestes. La primera, ja esmentada, seria on queda el dret humà a l'alimentació? Està reconegut i signat per l'Estat Espanyol, qui és responsable de garantir la seva consecució. Encara que sabem que els drets humans cada vegada estan menys de moda en aquest estat, no està de més ressaltar aquest fet. Aquesta responsabilitat es cobreix hui dia assumint un 15% de cofinançament en els plans europeus d'ajuda alimentària i gestionant les licitacions dels productes comestibles que arriben a través d'aquest canal. L'objectiu principal hauria de ser alimentar a les persones, però això s'ha reduït a cobrir urgències i omplir estómacs amb productes no peribles oblidant que els productes frescos són fonamentals per a una nutrició adequada, més encara en el cas de persones que difícilment compten amb més d'un menjar decent al dia, en el millor dels casos.



Però en aquest estat els drets de la ciutadania han estat substituïts pels drets de les consumidores, i consumidores són els qui tenen un tiquet de compra. Si no ets consumidora, no tens dret a queixar-te. Això es dóna en totes les esferes de l'ajuda alimentària. El banc d'aliments reparteix el que té i els serveis socials reparteixen targetes i bons de compra per a grans cadenes de supermercats, marcant els productes que sí i els que no es poden adquirir. Les persones que perceben aquestes ajudes estan absolutament excloses de l'esfera de drets, inclòs el dret a l'alimentació i el dret a la queixa. Com diu la dita “tant tens, tant vals” i els drets hui dia s'han convertit en un luxe pels qui valen poc en aquesta societat.
Una altra aresta a considerar és a qui alimenten principalment aquestes campanyes de recollida d'aliments. Aquestes licitacions, tramitades des de l'Estat Espanyol, beneficien a grans empreses que, a través de l'ajuda alimentària, canalitzen els seus excedents. Les campanyes “generoses” de les grans superfícies no estan exemptes de beneficis, ja que les seves donacions compten amb quantiosos descomptes en el seu compte d'impostos anuals. Per tant, sembla que molta gent guanya i són sempre les mateixes les que perden. La gran superfície, a més del que ven gràcies a la consciència i generositat de les ciutadanes que creuen que amb aquesta donació contribueixen a solucionar algun problema, aconsegueix importants descomptes en els seus impostos a més d'un rentat d'imatge solidària difícil d'aconseguir amb una altra campanya publicitària. I mentrestant, els mitjans de comunicació coregen i feliciten el gran esperit solidari que regna per Nadal.
La qüestió és que hui dia aquesta ajuda alimentària és caritat. El dret humà a l'alimentació no es respecta en un estat que es diu “civilitzat” i en el qual hi ha moltes persones que passen gana tots els dies. Per si això fos poc, el menjar al qual tenen més accés no és el més saludable. Mentre les tendes de productes ecològics i els mercats de productores (reduïts a folklore en alguns ajuntaments) es van al centre de les ciutats, els supermercats amb grans descomptes es van a la perifèria. Allí destrueixen el petit comerç, el que encara fia a qui no pot pagar al moment, substituint-ho per ofertes i descomptes en productes que amb prou feines cal cuinar i que, mitjançant les marques, alimenten en les més excloses la sensació de ser ciutadana del món. Aquests productes tenen pocs nutrients, però per a algú que ha de mesurar els minuts d'energia que pot emprar a cuinar, resolen la seua necessitat immediata. 
Hui dia, els principals índexs d'obesitat infantil i diabetis estan en xiquets i xiquetes amb menys recursos, ja que omplen els seus estómacs de sucres i greixos provinents de productes comestibles però no nutritius. Malgrat això, les que pitjor alimentades estan segueixen sent les dones. Sobre elles segueix recaient la responsabilitat de l'alimentació en les llars, fruit d'una desigual divisió de papers en la qual els toquen les cures, inclosa l'alimentació. Per això, per aquesta responsabilitat i l'angoixa de no poder arribar a complir la funció assignada d'alimentar bé a la família, són les últimes que mengen, si ho fan, i les que carreguen amb el principal sentiment de culpa de veure als seus éssers estimats mal alimentats.

En aquesta situació és important assenyalar que, encara que amb menys aparador mediàtic, existeixen altres canals d'accés a aliments per a les persones amb menys recursos. Cada vegada més, segurament per patir diàriament aquesta falta de drets, les persones “excloses” s'estan organitzant per poder produir els seus propis aliments. Bé en horts urbans o bé recorrent a xarxes amb el medi rural, han vist que la solució passa per allò col·lectiu i per tornar a mirar a la terra. 
Les polítiques públiques no les tenen en compte i, per què no dir-ho, molts moviments socials que treballen entorn de l'alimentació les miren poc. Han decidit que, al no ser la prioritat de ningú, han de prioritzar-se elles mateixes. Han entès que la caritat no és la forma i han incorporat la sobirania alimentària entre els seus objectius. Alimentar-se i nodrir-se amb productes frescos, sans i diversos no ha de ser un luxe, sinó prioritari i accessible per a tota la societat, en definitiva, un dret. Les fórmules per a la seva consecució han de prioritzar els drets i necessitats de les persones, no l'ànim de lucre ni la necessitat de canalització d'excedents de les grans empreses. 



Trobar fórmules col·lectives entre el medi rural i urbà per aconseguir la consecució del dret a l'alimentació de les persones amb menys recursos, és un pas imprescindible i hui encara absent pels qui construïm des de l'agroecologia i cap a la sobirania alimentària. Falten fórmules que aconsegueixen arribar a fer partícips a les persones amb menys recursos de moltes de les iniciatives que s'han engegat en els últims anys al món agroecològic. 
Excepte excepcions, poques persones de barris perifèrics participen en grups de consum, cooperatives agroecològiques o xarxes per la sobirania alimentària. Els productes ecològics, en molts casos, es converteixen en reclam en tendes delicatessen, inaccessibles per al comú dels mortals i mai formen part de l'ajuda alimentària. Per tot això, és necessari revisar des de dalt, mirant les polítiques públiques, fins baix, en els moviments socials, com i qui s'alimenta en aquesta societat i, sobretot, qui no pot arribar a fer-ho.





viernes, 15 de diciembre de 2017

No a la Renda valenciana d´Inclusió. Si a la Renda Bàsica

El passat 29 de novembre el ple de les Corts va aprovar la llei de la Renda valenciana d´Inclusió. Una llei, que després de les expectatives creades, no ve a solucionar la situació de risc de pobresa i exclusió social que afecta al País Valencià. Una llei que no genera drets reals, que torna a caure en la visió de la pobresa com una qüestió de manca d´adaptació de les persones als temps que corren i no com un  problema d´augment de les desigualtats socials per l´acaparament d'unes poques de la riquesa creades per totes. Una llei que en el millor dels casos, quan aquest funcionant en la seva plenitud, allà per l'any 2020, alleujarà la situació de 95.000 persones, quan segons dades oficials són 400.000 les persones en situació de pobresa severa i 1.375.000 les que es troben en risc d'exclusió social. Davant aquesta situació des de l'Assemblea per la renda bàsica al País valencià convoquem a unes concentracions de protesta i d'exigència de la Renda Bàsica Ja. 

A València el dimarts 19 a les 19 hores manifestació que parteix de la plaça de l´ajuntament. 





I a Alacant, el mateix dia a les 18,30 hores, concentració davant de la delegació de la Presidencia del Consell, a la Casa de les Bruixes, avinguda doctor Gadea 10.



L´Assemblea ha elaborat un full informatiu que reproduïn a continuació.Una abraçada, la redacció.



CONTRA LA POBREZA, LA PRECARIEDAD Y LA EXCLUSIÓN SOCIAL

Cada vez más capas de la población pasan a engrosar estadísticas nefastas que esconden una amarga realidad. Cada vez hay más personas empobrecidas, mientras los ricos acumulan más y más beneficios y fortunas.

Los analistas, las estadísticas y los medios de comunicación, solo de vez en cuando se acuerdan de la expansión de la pobreza. Y qué nos está diciendo esta situación? Que nos encontramos en una tesitura de alarma social caracterizada, entre otros, por los siguientes indicadores:

  • Una elevada tasa de desempleo con especial incidencia en las mujeres, en las personas menores de 25 años, en l@s parad@s de larga duración y en aquellas mayores de 45 años.
  • Una reducción paulatina de los salarios medios, un descenso acusado de las tasas de cobertura de las prestaciones por desempleo y una congelación de las pensiones por jubilación.
  • Un incremento de la pobreza severa, que afecta en este momento a unas 400.000 personas en el País Valencià. Un 27% de la población en riesgo de pobreza y exclusión social, que llega al 32,6% en las personas menores de edad.


El problema se resume en que alrededor de 1.370.000 de personas, en el País Valencià, se encuentra en situación de pobreza o riesgo de pobreza y exclusión social. Pero la pobreza no disminuye debido a que la mayoría de los empleos son empleos basura, mal pagados o...

RENTAS DE INCLUSIÓN = MÁS CARIDAD
RENTA BÁSICA = JUSTICIA SOCIAL

Como se indica en el preámbulo del Anteproyecto de ley de la Renta Valenciana de Inclusión, aprobada en les Corts Valencianes el pasado 29 de noviembre: "las situaciones de necesidad de las personas EXIGEN de los PODERES PÚBLICOS una INMEDIATA y ADECUADA RESPUESTA".

Sin embargo, la ley no da soluciones a las 400.000 personas afectadas por la pobreza severa, así como a otras cientos de miles que somos sencillamente pobres.

Esta ley no es pues adecuada, ni va a tener efectos inmediatos que permitan afrontar el problema de la pobreza crónica, resultado de un capitalismo cada vez más salvaje.

La cuantía que se ofrece es insuficiente y está llena de condicionantes. Es un instrumento asistencial. Cierto es que pretende aliviar el panorama desolador heredado de los gobiernos del P.P., pero la ley queda muy lejos de una solución real que garantice el derecho a vivir con dignidad, tengamos empleo o no.

POR ESO EXIGIMOS:

  • LA RENTA BÁSICA, como derecho individual, incondicionado, suficiente, indefinido y sin caridad asistencial.
  • Trabajar menos para trabajar todas (semana de 35 horas), sin perder poder adquisitivo.
  • Luchar contra la riqueza extrema y todas sus prácticas usureras.
  • Auditar la Deuda Pública, rechazar la Ilegítima y acabar con los paraísos fiscales.

ASSEMBLEA PER UNA RENDA BÀSICA AL PAÍS VALENCIÀ


Integran la Asamblea los siguientes colectivos:


Asamblea de Parad@s y Precarias de CGT-Valencia

- Aso. Vecinal contra el Desempleo de Lliria

-
Aso. desemplead@s de Pobla Vallbona

- Ateneu Llibertari de Lliria

- Baladre de Xativa

- CGT Alacant

- Colectivo de Betera

- Koordinadora de Kolectivos del Parke Alkosa

- Lunes al Sol de Quart de Poblet

- Marea Blanca de les comarques del sud del País Valencià

- Marea roja Alacant-15M-Baladre

- Plataforma por una Renta Básica

- Sillas contra el Hambre

- Stop-Desahucios Alacant

- Toma la Plaza Alacant-15M